La poesia no pot omplir la vida però necessita tota la vida. (1)

La realitat de la Kinzena Poetika de Vilafranca neix comptant amb tota la vida que el que neix viu demana per respirar.

L’atzar, l’amor i la necessitat van propiciar des de l'any 2001 que, sense el propòsit concret d’esdevenir cap mena de certamen ni festival cíclic, es dissenyés el projecte de convidar poetes amics a venir a Vilafranca a dir els seus versos. La llista era llarga i en mitja hora teníem, al full blanc de les possibilitats, escrits els noms propis de quinze poetes de qui en coneixíem i estimàvem obra i persona.

Tot és llavor. (2)

Vam declarar als poetes el nostre desig de sentir-los i ens van correspondre amb el seu desig de parlar-nos. Vam escollir el mes d’octubre perquè dins el calendari penedesenc la primavera d’hivern és la que té la llum més clara i l’aire més lleu. També perquè, lluny de l’estiu i del so de la gralla de les festes majors i de l’hivern i de les llums artificials dels neons, la mesura de la tardor propicia l’ equilibri del paisatge i de l’espai.

I com que això també era molt important per a nosaltres vam escollir llocs i hores diverses per programar els recitals. Comptant que els recitals poètics demanen atenció i prendre esment a les paraules i al gest que les acompanya, van acordar de triar llocs on l’aforament fos suficient per aplegar-hi una quantitat de gent que pogués sentir de prop al poeta, llocs que no precisessin de cap megafonia perquè l’amplitud i la projecció de la veu pròpia fos qui donés el volum necessari.

Vam decidir també que si hi havia quinze poetes diferents hi havia d’haver quinze espais diferents on fer-hi els recitals. Un altre full per omplir amb el nom i l’adreça dels possibles escenaris.

Vilafranca, amb el creixement demogràfic inevitable, les polítiques d’urbanisme d’expansió i la seva proximitat amb Barcelona, es convertirà, probablement, en una àrea metropolitana, tanmateix conserva encara la mida humana que les capitals de comarca donen a qui les habita i per això, perquè pertany a menys gent, és més lliure i senzill parlar amb l’un i l’altre i fer propostes i obtenir-ne respostes. D’aquí que també fos igual d’agraït i plaent comprovar com totes les portes ens van ser obertes quan vam trucar-hi per proposar de fer un recital poètic.

Així doncs, aquests anys de kinzena poetika ens hem trobat escoltant poemes en una vinateria, en una botiga de flors, en una copisteria, en un mercat de carn, des de dalt del campanar de la basílica, en un estudi d’arquitectura, o en d’altres espais oberts com les vies mortes de l’estació, el cementiri o el camp verge del poble del costat on s’hi volia projectar la construcció d’un camping. D’aquesta manera la kinzena poetika ocupa espais donant-los un altre ús i demostrant-ne la polivalència i la vida diversa que contenen.

Amb sorpresa comprovem com a banda de deixar-nos l’espai, els gestors o responsables d’aquests, col·laboren i s’impliquen emocionalment, que és la millor manera i potser l’única manera d’implicar-se, en la kinzena poetika. Per rebre un convidat excepcional la casa es neteja i es posa a punt i s’avisa als veïns i coneguts per venir-lo a visitar. Així cada lloc convida també a la seva gent i dóna veu del que allà s’hi esdevindrà.

La manera més salvatge,
selvàtica i salvadora
de moure el cos, la manera
més subtil i muscular,
més a prop de la Matèria
Feta Font Perquè Font És,
el moviment del cos més
insultant de tots i, sí,
si vol, el més amorós
és la paraula i parlar. (3)

La kinzena poetika convida a veus de la poètica que es fa als Països Catalans. Tot i que algun dels poetes que vénen tenen una obra impresa i reconeguda dins, el sempre esquifit àmbit literari català, el que la kinzena vol és sentir-los la veu. Convençuts que la poesia va néixer sobretot per a ser escoltada i que la seva força i vigència depèn en gran mesura de la música i del ritme i de l’aire amb que és dita. I és aquesta la inclinació natural a la qual tendim alhora d’escollir-los. Per això una de les nostres reivindicacions serà sempre l’oralitat i la paraula dita.

La poesia tot just ha començat
i és plena de virtuts inconegudes. (4)

És evident que aquests quinze dies consecutius de recitals i accions entorn la poesia a Vilafranca perdrien el seu sentit sense la gent, el públic que ja els demana i respon amb la seva assistència. Superada la certesa íntima dels organitzadors que el plaer i la necessitat de sentir versos ve de lluny i va encara més lluny encara, aquests anys han servit per comprovar com no costa gaire fer-se un lloc i un temps dins la vida diària de les persones més normals, les més excepcionals. Les persones que escullen, durant uns dies, entrar en un altre temps, el temps de la poesia que tot just ha començat.

El pa de cada dia de la kinzena ens el guanyem gràcies a la subvenció municipal i d’altres institucions públiques i privades que ens financen el cost dels recitals, a empreses d’arts gràfiques que ens imprimeixen cartell, programes i penyores d'amor que regalem. Un dels nostres oficis de viure és fer viure la kinzena poetika però no en traiem cap altre bé que el del pur goig de veure-la créixer i fer-se un lloc dins el món.


(1) Carles Riba
(2) Novalis
(3) Enric Casasses
(4) Joan Maragall